L’exposició “Aquí tothom canta!”, que es pot visitar al Cèntric, ofereix un recorregut pels 175 anys d’història musical de la ciutat, des de 1850 fins al 2025. Organitzada en motiu del 30è aniversari de La Capsa, la mostra es divideix en tres blocs que reflecteixen els diferents formats i estils musicals al llarg del temps.

La música s’hi presenta com a eina d’expressió, cohesió social i construcció d’identitat local. Tot i els canvis en gèneres i tecnologies, sempre ha estat un element clau de trobada.

El recorregut inclou des de corals del segle XIX i sardanes, fins al rock dels anys 50, el rap i hip-hop dels anys 90, i l’escena musical diversa i feminista actual. També es posa en valor l’impacte dels fluxos migratoris i l’ús d’espais com bars, discoteques, La Capsa, i el Parc Nou com a escenaris clau.

L’exposició posa de manifest que la música ha estat i continua sent una part essencial de la vida quotidiana i de la identitat col·lectiva del Prat. No només ha acompanyat esdeveniments socials i festius, sinó que ha servit com a espai de resistència, d’expressió personal i comunitària, i com a mitjà per crear vincles entre generacions i cultures diverses. La mostra reivindica que l’accés a la música és un dret cultural fonamental. També evidencia que disposar d’espais adequats per crear, compartir i gaudir de la música és clau per mantenir viu el teixit social i afavorir la participació ciutadana. Així, el recorregut no només és històric, sinó també una crida a preservar i enfortir el present i futur musical de la ciutat.

L’exposició també està vinculada amb el 30è aniversari de La Capsa, un projecte innovador, jove i experimental que ha esdevingut un espai de trobada i el bressol de nombroses propostes culturals i creatives que avui donen forma i sentit al Prat. Al llarg d’aquest any, La Capsa anirà oferint programacions commemoratives d’aquests 30 anys, estigueu atents perquè aviat tindrem més informació.

El passat 9 d’abril Pilar Cabrera, neboda-neta del tinent coronel Felipe Díaz Sandino, va lliurar novament a l’Arxiu municipal del Prat, documentació referida al militar i a la seva família.

La donació consisteix en fotografies de l’àlbum familiar, amb imatges professional i personals, condecoracions i insígnies i manuscrits d’obres d’Antonio Díaz Benzo, pare de Felipe Díaz Sandino, que va ser coronel de l’antic Cuerpo de Estado Mayor. La documentació ha estat incorporada al fons Felipe Díaz Sandino a l’Arxiu municipal.

Aquesta donació amplia un primer lliurament, del 2024, part del qual es va mostrar a l’exposició La defensa de la República. Actualment, els materials són objectes de tractament arxivístic, i estan en fase d’ordenació i digitalització. Un cop finalitzades aquestes, podrà ser consultada.

Felipe Díaz Sandino, que va arribar al grau de tinent coronel, va ser una figura clau de l’aviació republicana, en especial durant la Guerra Civil. Va ser responsable de la 3a Esquadra Aèria al Prat, durant l’aixecament militar del 1936. Podeu recuperar els materials de l’exposició en aquest enllaç.

L’Arxiu municipal del Prat custodia la documentació de l’Ajuntament i com a arxiu històric també conserva més de 170 fons privats procedents de particulars, empreses, associacions i institucions i d’altres donacions de menor volum. La informació que ens donen aquests documents contribueixen a enriquir la història de la nostra ciutat i a preservar la nostra memòria col·lectiva.

En un emotiu acte, Pilar Cabrera, neboda-neta del coronel Felipe Díaz Sandino va lliurar a l’alcalde de la ciutat, documentació referida a la carrera de Sandino i d’altres militars de la família.

Una petita mostra d’aquesta documentació ja s’havia pogut veure a la recent exposició La defensa de la República. El Prat 1936-1939, comissariada per l’historiador i arqueòleg, Jordi Ramos. Ha estat gràcies a la seva mediació, i a la voluntat familiar,  que s’ha dut a terme aquesta donació. Podreu recuperar els materials de l’exposició al web de Patrimoni Cultural.

Un cop feta efectiva la donació,  la documentació serà tractada a l’arxiu municipal i, un cop ordenada, inventariada i digitalitzada, serà de consulta oberta.

Diaz Sandino, una figura clau de la Guerra Civil

Felipe Díaz Sandino va néixer en el si d’una família de tradició militar. Amb fortes conviccions republicanes, va ser responsable de l’aviació militar al Prat i, arran dels fets d’octubre del 1934, es va negar obeir l’ordre de  bombardejar el palau de la Generalitat i va ser empresonat al castell de Montjuïc i apartat dels càrrecs.

El juliol del 1936, amb la graduació de tinent coronel, era el responsable de la 3a Esquadra Aèria, al Prat. Com a resultat de l’aixecament del 18 de juliol, totes les casernes de Barcelona, excepte la intendència i l’aviació, es van sumar al cop d’estat. La reacció civil, especialment de sindicats i partits, va ser immediata i, avions que havien sortit del Prat, van intervenir bombardejant les casernes ocupades pels militars colpistes. Amb tot, s’atura l’aixecament el 20 de juliol.

Díaz Sandino, convertit en un heroi popular i protagonista de les portades de la premsa, va ser ascendit a Coronel i del 31 de juliol al 14 de desembre de 1936 va ser conseller de Defensa.

Va ser el responsable de l’aviació militar de la 4a regió, des de l’estiu del 1937 fins al final de la Guerra, tret d’un breu període en què va ser agregat militar a l’ambaixada espanyola de París.

Acabada la Guerra es va exiliar a França i després passà per la República Dominicana, Xile i Colòmbia. Va morir a Colòmbia l’any 1960.

El dimarts 25 de març ha tingut lloc la presentació de la publicació "Població i habitatge al Prat de Llobregat (1900-1965)", de l'historiador i arxiver Joan Ignasi Salcedo. Aquest treball és el resultat de la recerca guanyadora de la Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local 2019 i ofereix una anàlisi de l'evolució demogràfica i urbanística del municipi durant la primera meitat del segle XX.

El treball és el resultat del buidatge exhaustiu de diferents fons documentals amb relació a la població, l’urbanisme i l’economia pratenca en un ampli període de transformacions profundes del municipi. L'estudi detalla com la combinació de l'activitat agrícola i industrial va convertir el Prat en un punt d'atracció per a moltes persones provinents, tant de comarques catalanes, com d'altres províncies espanyoles. L'autor ha destacat la importància de comprendre l'evolució històrica de la població i l'habitatge per entendre la realitat actual del municipi.

Aquest estudi, dut a terme en quatre anys, es va veure afectat per les limitacions d’accés al arxius durant la pandèmia. Tot i això, l’autor no va deixar de treballar intensament.

El llibre és accessible, de manera gratuïta i en format digital a la web de Patrimoni Cultural del Prat  on també s’hi pot trobar un annex que recull dades detallades sobre la població i l’habitatge incloent-hi gràfiques comarcals, rànquings de poblacions d’origen i informació sobre els municipis d’origen dels pratencs empadronats en els padrons municipals.

Aquest curs, diversos centres educatius de la ciutat estan participant en activitats que formen part dels itineraris de Coneixement de la ciutat. Aquest projecte, que s’emmarca dins del programa de Patrimoni cultural, en el marc d’ Interseccions,  ofereix als centres educatius diferents propostes per tal de donar a conèixer la història i el patrimoni de la ciutat a l’alumnat.

L'Institut Les Salines ha participat en l'activitat "Vine a conèixer l’Arxiu", on han pogut descobrir d’una manera amena i participativa què és un arxiu i quina funció té. Durant la visita a l'Arxiu Municipal han pogut veure com es gestionen i s'organitzen els documents, com s’ordenen, com es guarden, quins mitjans es fan servir per garantir la seva conservació i han pogut entendre el seu paper en l’administració i en l’estudi de la història. Han tingut l'oportunitat de visitar els dipòsits documentals, on han pogut explorar diverses tipologies de documents, com ara fotografies, cartells, plànols i altres materials. A més, han descobert els diferents fons que s'hi conserven, tant el municipal com d'altres, que contribueixen a preservar i enriquir el patrimoni de la ciutat.

També han après que tots, en el nostre dia a dia, formem un arxiu i com han d’organitzar els seus documents amb les eines dels professionals.

El Prat de Llobregat ha viscut diverses nevades al llarg de la seva història més recent, però poques han quedat tan gravades en la memòria col·lectiva com la gran nevada de Nadal de 1962, per la seva gran magnitud i extensió. Ara, gràcies a l’exposició virtual Nevades al Prat, podem fer un viatge en el temps a través d’imatges que capturen aquests moments excepcionals.

Ara recuperem, de manera virtual una exposició Nevades al Prat, instal·lada a la sala d’exposicions del Cèntric, l’any 2015.

Aquesta exposició mostrava fotos  des de nevades antigues en blanc i negre fins a imatges digitals més recents. El recorregut visual ens transporta per carrers emblanquinats, camps nevats i escenes quotidianes transformades per la climatologia. A la secció La imatge del mes trobareu un resum de les nevades més significatives que han tingut lloc al Prat.

Les imatges conservades als arxius municipals són una valuosa font documental que ens permeten preservar la memòria i contribuir a la recerca històrica. També gràcies a aquestes fotografies podem reviure moments  del nostre passat. Moltes d'aquestes imatges  procedeixen de donacions de particulars que enriqueixen els fons públics a l'abast de tota la ciutadania. 

No us perdeu aquest viatge visual a través de la història nevada de la nostra ciutat!

L’Ajuntament disposa d’una col·lecció de peces patrimonials formada per 2848 peces de caràcter etnològic, industrial, natural i artístic, conservades en una sala de reserva i en els dipòsits de l’Arxiu municipal, Cèntric Espai Cultural.

Aquesta col·lecció procedeix d’objectes recuperats per les afectacions d’obres públiques, donacions de particulars i peces de la mateixa administració.

Anualment es procedeix a les tasques de conservació preventiva, per tal de garantir la perdurabilitat de les peces i a la restauració d’aquelles peces que estan més deteriorades. Al 2024 es va restaurar l’estendard del Centre Autonomista, donat per la parròquia Sant Pere i Sant Pau el 1991.

També s’ha procedit a la neteja en sec de dues peces de roba brodades per Ramona Roigé Calzada procedent de la mateixa donació de la parròquia, i dues camises donades per Francesca Giralt.

La restauració i conservació s’ha realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El Ministeri de Cultura ha adquirit la Casa Gomis, ubicada al terme municipal del Prat de Llobregat (Barcelona), per un import de 7.249.077,26 euros. Es tracta d'un habitatge de gran valor historicoartístic, peça clau en la història de l'arquitectura racionalista del segle XX a Catalunya, ubicada a primera línia de costa, i dins del paratge natural de la Ricarda, al Delta del Llobregat, un entorn de alt valor ecològic protegit per la Unió Europea. Així ho ha anunciat avui el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en una roda de premsa, celebrada a la Casa Gomis, juntament amb membres de la família Gomis Bertrand, propietaris de la casa, i acompanyat per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernàndez, i l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler.

Segons el ministre Urtasun, "aquest tresor de l'arquitectura racionalista del segle XX formarà part, a partir d'avui, del patrimoni públic amb l'objectiu de protegir-lo, conservar-lo i convertir-lo en un gran centre cultural 100% obert al públic" . "Avui és un gran dia per a la ciutat del Prat de Llobregat, però també per a Catalunya i per al conjunt de l'Estat", ha afegit per la seva banda l'alcalde del Prat, Lluís Mijoler. "La Casa Gomis passa a ser patrimoni public", ha destacat, tot recordant que "el seu gran valor arquitectònic, però també l'espai natural que l'envolta, la fan una joia. Una joia fins ara amagada a la pineda de la finca de la Ricarda, que des d'aquest moment podrà ser molt més accessible per part de tota la ciutadania".

Segons ha avançat el ministre Urtasun, "la nostra intenció és que la temàtica d'aquest nou Centre Cultural Casa Gomis giri al voltant del diàleg entre art i natura, ja que la Casa Gomis és un dels grans exemples arquitectònics que tenim a Catalunya de simbiosi perfecta amb l'entorn natural". En aquest sentit, Urtasun ha explicat que "de la mateixa manera que la Casa Gomis va ser un espai per als debats d'avantguarda als anys 60, ara el 2025 volem posar-la també al servei del gran debat d'avantguarda que existeix actualment, que és el de la relació entre art i clima".

Valors històrics i artístics

Amb la compra d'aquest immoble, el Ministeri de Cultura garanteix la preservació dels valors històrics i artístics del conjunt i el manteniment. Fins ara la casa es podia visitar puntualment i recentment ha format part de l'oferta cultural de Manifesta 15, la biennal europea d'art nòmada que aquest 2024 es va celebrar a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Després de la seva adquisició, l'espai es convertirà en un centre cultural obert a tota la ciutadania, on se celebraran trobades i visites guiades, entre altres activitats. A més, es treballarà perquè tingui un paper destacat a la programació de Barcelona com a Capital Mundial de l'Arquitectura el 2026 i al Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), que també acollirà Barcelona l'any que ve.

La Casa Gomis és un exemple clar d'adaptació d'un concepte arquitectònic abstracte a un lloc i un paisatge molt concret. La simbiosi de la casa i l'entorn es desenvolupa mitjançant una construcció d'una sola planta sota la copa dels pins. La transició entre el paisatge natural de la resta de la finca i la zona central apropiada per la casa s'aconsegueix mitjançant una gran plataforma horitzontal que acull el jardí, tractat amb gran sobrietat mitjançant prada de gespa, camins i àrees pavimentades de línies ortogonals que prolonguen la estructura de l'edificació i un estany piscina que reflecteix la seva imatge.

Una altra de les singularitats és que, després de sis dècades d'ús, l'edifici es manté pràcticament intacte, conservant les seves característiques originals, havent estat objecte d'una restauració acurada de les cobertes i la fusteria exterior el 1997. Conserva també el seu mobiliari, dissenyat en gran mesurada pel mateix arquitecte, que està inclòs a l'expedient de declaració com a part de la seva història.

L'habitatge va ser un projecte de l'arquitecte barceloní Antoni Bonet Castellana per al matrimoni format per Ricardo Gomis i Inés Bertrand entre el 1949 i el 1956 i va ser construït entre el 1957 i el 1963.

A més, va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) a la categoria de Monument Històric per la Generalitat de Catalunya el 23 de març de 2021, la figura de més alta protecció en l'ordenament vigent en matèria de patrimoni històric a Catalunya.

Edifici singular únic
La Casa Gomis respon a la tipologia de vila suburbana, freqüent al litoral català com a primera o segona residència de la alta burgesia, però en aquest cas amb característiques singulars per la seva escala, concepte arquitectònic i sistema constructiu. Representa un exemple gairebé únic d'habitatge de l'alta burgesia catalana de mitjans del segle XX i lloc de trobada d'intel·lectuals i artistes.

La seva estructura i organització, fruit de la col·laboració de l'arquitecte Antoni Bonet amb el seu client Ricardo Gomis, personatge compromès amb l'avantguarda cultural catalana com a membre del Club 49, incorpora espais per a la vida quotidiana de la família i del personal de servei, juntament amb altres d'ús polivalent per dur a terme reunions o petits actes culturals. En aquest aspecte, a més dels seus valors arquitectònics, cal reconèixer que la casa va ser un dels llocs de trobada de la cultura barcelonina durant els anys seixanta del segle XX. La Casa Gomis es va convertir així no només en un edifici singular únic, sinó també en un lloc que permet entendre l'evolució de les cultures d'avantguarda a Catalunya durant la segona meitat del segle XX.

Antoni Bonet Castellana
Antoni Bonet Castellana va ser un dels arquitectes més destacats del racionalisme a Catalunya, membre del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i del GATEPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).

Instal·lat a Buenos Aires després de la Guerra Civil, va desenvolupar la seva carrera preferentment a Uruguai i Argentina, tot i que també va projectar obres importants a diverses ciutats espanyoles. Com altres arquitectes de la seva generació, va combinar el desenvolupament dels postulats de l'arquitectura racionalista europea amb l'exploració de les seves arrels en el llenguatge autòcton de l'àmbit mediterrani. Prova d'això és, en algunes de les seves obres, la combinació de formes abstractes i materials moderns amb referències als sistemes constructius tradicionals.

Com és habitual, l’itinerari del Prat Nocturn ha tingut lloc els dies previs a la Festa Major, omplint els carrers d’història, teatre i festa. Enguany, més de 2.800 persones, en 8 sessions, han participat d’aquest viatge pel temps, de la mà de personatges i espais de la nostra història, des de l’antiguitat clàssica al passat més recent.

Organitzat per l’Arxiu Municipal, i amb la col·laboració del Teatre Kaddish,  aquest any ha comptat amb la participació del Cor d’adults de L’Escola d’Arts en Viu.

Podeu reviure els millors moments de l’activitat amb el vídeo resum i continuar descobrint els secrets de la nostra història a través del web El Prat Ocult.

Des del passat 11 de novembre, es pot visitar al Cèntric Espai Cultural l'exposició La Memòria dels objectes, una mostra que convida els visitants a explorar la història del Prat de Llobregat a través d'objectes quotidians que han format part de la vida dels seus habitants. Aquesta exposició, organitzada amb el suport de la Diputació de Barcelona, ofereix una finestra a la memòria col·lectiva del Prat mitjançant peces seleccionades que formen part de la col·lecció municipal, i que narren històries personals i col·lectives.

L'exposició està estructurada en diversos àmbits explicats a través del patrimoni material del Prat.

La Memòria dels objectes proposa una  exposició visual  en la qual les persones visitants poden conèixer i entendre millor la història local a través d'objectes aparentment senzills però carregats de significat. Aquesta mostra estarà oberta al públic durant els propers mesos, i s’oferirà la possibilitat de fer visites guiades.

El passat 7 de novembre va tenir lloc la  lectura dramatitzada, Relats de guerra,  a l’Espai de memòria en homenatge a les víctimes del franquisme i el nazisme , situat als Jardins d’Àngel Guimerà.

La lectura va anar a càrrec de Maite Besora, Blanca Pàmpols, Arnau Puig i Albert Riballo, membres del grup de teatre Kaddish, i que tenen una llarga trajectòria artística.

Relats de guerra és un recull de textos d’autors  i autores locals que fan un recorregut vital,  des de la proclamació de la  II República fins a la repressió franquista i l’exili.

L’acte va ser un èxit de públic i una oportunitat per donar a conèixer l’espai.

L’Espai de memòria, un espai de recolliment

L’Espai de memòria, inaugurat el 31 de març de 2023, és un espai de reconeixement a  les persones del Prat que van ser víctimes mortals de la repressió franquista i del nazisme.

A l’espai es recullen el noms de catorze persones executades després d’uns consells de guerra sumaríssims, sense garanties; dotze persones assassinades als camps nazis; set víctimes de les condicions inhumanes a les presons franquistes i dues morts als camps de concentració espanyols i francesos.

Amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Aquests dies, previs a la Festa Major, hem pogut gaudir d'una nova edició del Prat Nocturn. És  un recorregut teatralitzat que ens permet  submergir-nos en la història del Prat,  de la mà de personatges reals i d'altres de ficció, però sempre amb un rerafons històric.

Cada any, el Prat Nocturn es reinventa, oferint itineraris nous i escenes adaptades a l'entorn urbà, mantenint viva la connexió amb el patrimoni local.

Aquest any El Prat Nocturn s’ha sumat a les distopies, amb alguns personatges nous i d’altres ja coneguts, de diferents èpoques, que han conviscut en la mateixa dimensió espai-temporal, en converses i situacions originals, sempre en relació amb el Prat i la seva història. Així, hi ha hagut una barreja d’èpoques, gent i situacions estranyes. L’acompanyament històric ha posat les coses al lloc que els hi pertoca.  

El recorregut s’ha iniciat als Jardins de la Pau, ha seguit per Empúries, la plaça 17 de setembre, els carrers Lloret i Tossa i ha  finalitzant a La Barceloneta. Cada dia, des de dilluns 23 fins dijous 26, s’han fet dues sessions i han assistit més  de 2800 persones.

L’activitat està organitzada per l’Arxiu Municipal  i el Teatre Kaddish dona vida a tots els personatges. Enguany s'ha comptat amb la col·laboració de la coral  de l'Escola d'Arts en Viu.

L’edició d’enguany del Prat Nocturn, la catorzena, tindrà lloc dels dies 23 al 26 de setembre, amb dues sessions diàries, a les 20.30 i a les 22 h. Els carrers del Prat es tornaran a convertir en escenaris on es barrejaran el teatre amb la història.

Com sempre nous personatges i noves situacions cobraran vida en un itinerari diferent que en aquesta edició arrencarà als Jardins de la Pau.

Aquesta edició s'endinsa en les distopies, amb escenes una mica esbojarrades que barrejaran personatges de diverses èpoques en una mateixa dimensió espai-temporal. Al final, però, la història posarà les coses al seu lloc.

El punt de trobada i d'inici serà als jardins de la Pau coincidint amb el 30è aniversari del primer centre cívic de la ciutat.

El Prat nocturn és una producció de l’Arxiu Municipal, amb la dramatització de les diverses escenes a càrrec del Teatre Kaddish. 

Tota la informació relacionada amb el Prat Nocturn, incloses les edicions realitzades fins ara, es pot consultar a la pàgina web El Prat Ocult.

L’activitat té places limitades i requereix inscripció prèvia. 

L’activitat és gratuïta, però cal reservar l’entrada, només en línia, a partir del dilluns  16 de setembre a les 10 h mitjançant aquest enllaç o, directament, a través de la plataforma elprat.Koobin.cat.  Cada persona pot reservar un màxim de quatre entrades.

Recordeu que les entrades s’esgoten molt de pressa, així que si finalment no podeu assistir a la sessió per a la qual heu fet la reserva, us demanem que contacteu a través del correu patrimonicultural@elprat.cat o telèfon 934 792 968 per anul·lar la reserva i permetre que altres persones puguin accedir-hi. Estigueu atents a la pàgina web perquè aquestes entrades es tornarien a posar com a disponibles a la plataforma de reserva. 

Recomanacions

L’activitat no està recomanada per a menors de dotze anys.

Les entrades es poden portar descarregades al mòbil o portar impreses

Us preguem que arribeu 15 minuts abans de l’inici de l’esdeveniment i seguiu les indicacions del personal.

En un emotiu acte, Pilar Cabrera, neboda-neta del coronel Felipe Díaz Sandino va lliurar a l’alcalde de la ciutat, documentació referida a la carrera de Sandino i d’altres militars de la família.

Una petita mostra d’aquesta documentació ja s’havia pogut veure a la recent exposició La defensa de la República. El Prat 1936-1939, comissariada per l’historiador i arqueòleg, Jordi Ramos. Ha estat gràcies a la seva mediació, i a la voluntat familiar,  que s’ha dut a terme aquesta donació. Podreu recuperar els materials de l’exposició al web de Patrimoni Cultural.

Un cop feta efectiva la donació,  la documentació serà tractada a l’arxiu municipal i, un cop ordenada, inventariada i digitalitzada, serà de consulta oberta.

Diaz Sandino, una figura clau de la Guerra Civil

Felipe Díaz Sandino va néixer en el si d’una família de tradició militar. Amb fortes conviccions republicanes, va ser responsable de l’aviació militar al Prat i, arran dels fets d’octubre del 1934, es va negar obeir l’ordre de  bombardejar el palau de la Generalitat i va ser empresonat al castell de Montjuïc i apartat dels càrrecs.

El juliol del 1936, amb la graduació de tinent coronel, era el responsable de la 3a Esquadra Aèria, al Prat. Com a resultat de l’aixecament del 18 de juliol, totes les casernes de Barcelona, excepte la intendència i l’aviació, es van sumar al cop d’estat. La reacció civil, especialment de sindicats i partits, va ser immediata i, avions que havien sortit del Prat, van intervenir bombardejant les casernes ocupades pels militars colpistes. Amb tot, s’atura l’aixecament el 20 de juliol.

Díaz Sandino, convertit en un heroi popular i protagonista de les portades de la premsa, va ser ascendit a Coronel i del 31 de juliol al 14 de desembre de 1936 va ser conseller de Defensa.

Va ser el responsable de l’aviació militar de la 4a regió, des de l’estiu del 1937 fins al final de la Guerra, tret d’un breu període en què va ser agregat militar a l’ambaixada espanyola de París.

Acabada la Guerra es va exiliar a França i després passà per la República Dominicana, Xile i Colòmbia. Va morir a Colòmbia l’any 1960.

La fàbrica La Seda de Barcelona

L'any 1925 es va crear la Societat Anònima La Seda de Barcelona, amb la finalitat de fabricar fibres artificials, especialment raió, un sector que tenia importants perspectives de creixement per la bona acollida d'aquests productes en el mercat.

L'empresa tenia una participació majoritària de capital holandès. El Prat oferia unes condicions ideals com a emplaçament: proximitat a Barcelona, mitjans de comunicacions diversos i aigua abundant. La Seda va adquirir els terrenys que ocupà l'antiga "Compañía Española de Industrias Químicas" i l'any 1926, un cop concedida la llicència municipal, es va iniciar la construcció de la fàbrica. Les obres van trigar més de dos anys i fins al 4 de febrer de 1928 no es va obtenir el primer fil de raió. Les instal·lacions de La Seda de Barcelona s'inauguraren oficialment el 20 de gener de 1929.

En esclatar la Guerra Civil, La Seda, per la seva important participació holandesa, va ser intervinguda i administrada per un delegat de la Generalitat i un Comitè de Control format per representants de la CNT i la UGT. La producció de l'empresa va ser substituïda per la fabricació de material de guerra i es van fer projectils d'artilleria, llançabombes i material auxiliar.

Un cop acabada la Guerra civil, La Seda reinicià la seva activitat i aviat recuperà els nivells productius anteriors al 1936, però la II Guerra Mundial va crear noves dificultats, especialment pel que fa al proveïment de matèries primeres. En aquests anys, també hagueren de fer front a les restriccions de mercat provocades per l'economia del règim dictatorial del general Franco.

El fons documental de La Seda de Barcelona

El 27 de novembre de 1998, La Seda de Barcelona va signar, amb l'Ajuntament del Prat, un conveni pel qual l'empresa cedia a l'Arxiu Municipal la documentació històrica des de l'any 1925 fins al 1970.

L'any 2000 es va realitzar una exposició a Torre Muntadas, i la publicació del llibre La Seda de Barcelona. Els primers anys 1925-1960, per a donar conèixer el fons de La Seda de Barcelona i la seva vinculació amb la ciutat del Prat.

El fons de La Seda de Barcelona és un valuós llegat històric, no només perquè explica la trajectòria empresarial de la fàbrica, sinó perquè també acull documentació rellevant per a la ciutat com: la construcció de la caserna de la Guàrdia Civil, cavalcades de reis, construcció de les cases de la Seda, etc.

Entre la documentació  del període, 1936-1939, cal destacar l’expedient trobat a l’apartat de Correspondència, sobre la requisa del material que es va trobar un cop acabada la Guerra i els propietaris van recuperar la fàbrica. Aquests escrits posen de manifest el paper que va tenir La Seda com a indústria de guerra. 

Aquesta informació inèdita proporciona una visió molt important sobre com La Seda i moltes altres fàbriques van reorientar la seva producció per a donar suport a la fabricació de material de guerra i la defensa de la República. Al Cèntric Espai Cultural encara podeu visitar una exposició sobre aquest tema.

Les recerces dels investigadors ens ajuden a millorar la descripció dels fons, en aquest cas , ha estat gràcies al treball de recerca que està fent Vicenç Rocosa.

Fragment del document

“ 23.600 proyectiles de fundición acerada, calibre 7,62 c.m. en diferentes fases de fabricación.

1.000 – 1.500 kgs. De diferentes piezas en construcción, para carros de ametralladora.

1.700 – 2.000 cajas de madera para proyectiles.

12 – 15 toneladas de madera para cajas de proyectiles

4 chapas de acero blindado de 2 x 1,40 mtrs. de 14 mm. grueso

2  ”         ”     ”        ”        ”   2 x 1,40    ”     ”   10 mm.     ”

1 Torno cilíndrico, distancia entre puntos 1.000 mm. altura del punto 175 mm.

1 Torno cilíndrico, distancia 1.500 mm. altura del punto 170 mm.

1 Torno cilíndrico, distancia entre puntós 1.000 mm. altura del punto 175 mm.

2 Tornos cilíndricos, distancia entre puntós 1.000 mm. altura del punto 200 mm. “

Memòria en Xarxa és una activitat organitzada per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Al voltant d’un fet històric, enguany s’articula a partir de la pregunta I tu? Què has fet per la victòria?. L’esforç de guerra de la rereguarda durant el conflicte del 1936-39, es realitza una exposició compartida dispersa en el territori.

El recorregut és transversal en l’espai i el temps, es pot veure simultàniament als diferents municipis que s’han acollit a la proposta, i/o de manera conjunta a través d’aquesta web.

La temàtica seleccionada al Prat ha estat La indústria de guerra. El Prat tenia dues grans fàbriques que donaven feina a la major part de la població obrera industrial del municipi. A l’inici de la Guerra, La Papelera va ser col·lectivitzada i dirigida per un comitè de treballadors CNT-UGT. Va continuar amb la fabricació habitual atesa la necessitat de paper.

La Seda, de capital estranger, només va ser intervinguda, tot i que es dedicà a la fabricació de material de guerra. S’hi fabricaven granades de morter i components i peces auxiliars d’artilleria.

L’exposició, que es pot visitar al Cèntric Espai Cultural fins el 30 d’abril, està emmarcada dins les activitats complementàries programades al voltant de la mostra La defensa de la República.

En aquest link podeu trobar més informació de les activitats i visites guiades que s’han programat. També podeu recuperar aquí les xerrades organitzades al voltant de l’exposició.

Amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’exposició La defensa de la República es podrà visitar a la sala d’exposicions del Cèntric fins el 31 de maig i s’han programat visites guiades els dies 21 de març, 18 d’abril i 23 de maig, totes a les 19h.

En paral·lel, s’han organitzat dues taules rodones, amb especialistes, per tal d’ampliar i completar alguns dels aspectes més destacats de l’exposició. Les dues taules estan conduïdes per l’historiador i arqueòleg Jordi Ramos, comissari de l’exposició.

El passat 7 de febrer va tenir lloc la primera de les taules, sota l’eix de La defensa militar de la República. La línia de costes.  I va comptar amb la participació de historiadors Adrià Cabezas, autor d’una tesi doctoral sobre La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939) i el catedràtic emèrit de la UB, Joan Villarroya, especialista en la història militar de la Guerra Civil.

El fil de la xerrada, conduïda per Ramos, va ser explicar el perquè d’aquesta defensa de costes, la por de les autoritats republicanes als possibles atacs per mar i la importància del Prat en aquesta línia defensiva. Si voleu recuperar la conferència, ho podeu fer a través d’aquí, o visitant la pàgina web de memòria històrica.

El proper dimecres 6 de març tindrà lloc la segona taula rodona dedicada a La defensa de la República: l’organització política i la rereguarda, i hi participaran  Queralt Solé i Carles Santacana, doctors en història contemporània i professors de la Universitat de Barcelona, amb un ampli currículum sobre el tema de debat.

Aquí trobareu més informació de les activitats complementàries de l’exposició.

Amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El juliol de 1936 un cop d'estat contra la República desencadenà una llarga i sagnant Guerra Civil i una posterior repressió dels vençuts. L'exposició se centra en els diferents vessants de la defensa de la legalitat republicana, des de la perspectiva pratenca i en les accions dutes a terme. 

Es recupera, gràfica i documentalment, els espais i elements que es van crear o reconvertir durant el període de la Guerra al Prat. En destaca la importància dels aeròdroms i de les fàbriques, i s’explica el paper protagonista que van tenir els nius de metralladora de la línia de costa, actualment en fase de rehabilitació, dels bombardejos i la defensa passiva, entre d’altres temes.

Visites guiades a l’exposició

Durant els mesos que estarà oberta al públic l’exposició, hi haurà visites guiades i comentades. Les dates programades són els dijous  22 de febrer, 21 de març, 18 d’abril i el  23 de maig a les 18:00 h. No cal inscripció prèvia, però l’accés està limitat a l’aforament.

Activitats entorn de l’exposició

7 de febrer

La defensa militar de la República: la línia de costa

Taula rodona al voltant de la defensa militar de la República, especialment de la línia de costa de la que el Prat formava part. A la taula participen especialistes en el tema. Activitat paral·lela a l'exposició La defensa de la República.

Hi participen els historiadors: Adrià Cabezas i Joan Villarroya, modera:  Jordi Ramos.

6 de març

La defensa de la República: l’organització política i la reraguarda

Taula rodona al voltant de la defensa militar de la República, se centrarà principalment en explicar l'organització política i la vida quotidiana a la reraguarda. A la taula participaran especialistes en la matèria.

9 d’abril

Presentació llibre Florencio Pla. La Pastora a càrrec de la seva autora, Elena Solanas. Solanas ens fa un relat emotiu i sentit sobre la figura del seu oncle, guerriller i maquí que lluita contra el franquisme. Presentació en el marc del Primavera de llibres i lletres del Cèntric.

Trobareu més informació a les pàgines  web de Memòria històrica,  Patrimoni cultural i a l’agenda cultural

Amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El Cèntric Espai Cultural continua aquest 2024 amb el cicle Diàlegs, que reflexiona sobre els grans reptes del present, des d’una mirada contemporània.

Des de que es va iniciar la tercera edició, en el mes de novembre, les xerrades han abordat el concepte de “la mentida” en la societat actual -temàtica d’aquesta temporada- des de diferents perspectives. Així, l’escriptor i professor Albert Chillón i l’antropòleg i cineasta Roger Canals ho van fer des de l’òptica de la filosofia; per la seva banda, l’economista José Manuel Naredo va apropar-se des de l’eix ideològic; i l’escriptor Carlos Zanón va reflexionar sobre la temàtica en el marc de la literatura.

Properes sessions

Fins el mes de març, el cicle -coordinat per Albert Lladó, Rubén Martínez (HIDRA) i Rosa Ribas- seguirà oferint diàlegs amb figures destacades de diferents àmbits.

El 9 de gener, el sociòleg expert en gènere i sexualitat, Miguel Missé, posarà sobre la taula el debat sobre  quina és realment la ideologia de gènere dominant. Per la seva banda, Marilena de Chiara, doctora en Humanitats i especialista en Literatura comparada, ens animarà el proper 16 de gener a reflexionar sobre si el mite és una mentida necessària o una veritat independent de la història. I just una setmana després, el 26 de gener, Sergio del Molino partirà de l’auge de l’autoficció per desgranar qui es aquest “jo” que ens parla a la literatura.

Per a aquelles persones que no han pogut assistir a alguna de les sessions, tenen la possibilitat d’escoltar les xerrades aquí. Els àudios de les properes sessions del cicle també es posaran a disposició del públic en el mateix enllaç.

Tota la informació del cicle a elprat.cat/dialegs.

Al juliol de 1936 l’aixecament militar contra la República va desencadenar una llarga i sagnant  Guerra Civil, i en conseqüència una posterior repressió als vençuts. L'exposició se centra en diversos aspectes de la defensa de la República, i està enfocada en particular en el Prat.

Què va passar al Prat els primers dies de la Guerra Civil? L’esclat violent i incontrolat va tenir conseqüències tràgiques: la crema de l’església i lamentables assassinats de persones properes a l’aixecament. El Comitè Local de Milícies Antifeixistes va ser l’encarregat del control i la seguretat al Prat.  L’aviació va ser l’única força militar que es va mantenir fidel a la República i operativa des del primer moment. Es repassen els diferents cossos de seguretat i diferents elements de defensa com la bateria antiaèria formada per dos canons o els nius de metralladora que permetien evitar una ofensiva per mar. Actualment, a la comarca, només es conserven els nius de metralladora del Prat i estan en fase de restauració. A l’exposició destaquen materials inèdits, procedents de diversos arxius.

La mostra ha estat comissariada per l’historiador pratenc Jordi Ramos i compta amb el suport de la Diputació de Barcelona. Està previst fer visites guiades i activitats complementàries a l’exposició, ben aviat us comunicarem les dates.

Amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Un total de 8 persones de la ciutat, o amb vinculacions amb ella, han fet donació de diferents documents que són d’interès per a explicar la història del Prat. De tota aquesta documentació en destaca el fons documental de Josep Costa Prieto, actor, director i fundador del Teatre Kaddish. Entre la diferent documentació donada pels seus hereus, hi podem trobar guions, cartells, fotografies, entre d’altres documents, que ens ajuden a conèixer la seva figura i el món del teatre pratenc.

La resta de documentació ingressada consisteix en fotografies, plànols i altres formats documentals. Tota aquesta documentació, rebrà tractament  arxivístic d’ordenació, inventariat i conservació i, un cop finalitzats aquests processos, estarà disponible per a la consulta.

A  l'Arxiu Municipal, a més de la documentació municipal produïda per l’activitat de l’Ajuntament,  es conserven més de 170 fons documentals de procedència diversa que s'hi han integrat a través de donacions o cessions. Són fons, de diferents dimensions,  d'entitats, institucions, persones, empreses i famílies que tenen alguna vinculació amb la ciutat a títol personal o per la seva activitat. També hi ha molta documentació, en especial fotografies, que han estat donades per a la realització d’activitats de divulgació històrica. La informació que ens donen aquests documents contribueixen a enriquir la història de la nostra ciutat.

El juliol de 1936 un cop d'estat contra la República desencadenà una llarga i sagnant Guerra Civil i una posterior repressió dels vençuts. L'exposició se centra en els diferents vessants de la defensa de la legalitat republicana, des de la perspectiva pratenca i en les accions dutes a terme per defensar-la. 

L'exposició recupera, gràfica i documentalment, els espais i elements que es van crear o reconvertir durant el període de la Guerra al Prat. Es destaca la importància dels aeròdroms i de les fàbriques, i s’explica el paper protagonista que van tenir els nius de metralladora de la línia de costa, actualment en fase de rehabilitació, dels bombardejos i la defensa passiva, entre d’altres temes.

L’exposició incorpora materials que procedeixen de diversos arxius i que són inèdits  al Prat i forma part de les activitats promogudes per a l’estudi, la reivindicació i la restauració de la memòria democràtica a la ciutat.

La mostra ha estat comissariada per l’historiador pratenc Jordi Ramos i compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’Arxiu Municipal ha impulsat una nova edició del Cicle d’història del Prat. El primer cicle es va centrar en explicar els orígens del territori fins al segle XVIII quan es consolida el futur nucli urbà.

El nou cicle abastava el període comprés entre els segles XVIII i XIX. Totes les sessions han estat conduïdes per professionals i especialistes en història.

L’arqueòleg Jordi Gibert ha dut a terme la primera conferència centrada en la construcció del nucli urbà en el primer període de creixement de la ciutat (segles XVII-XIX). Hem pogut conèixer els primers carrers urbanitzats i com va créixer el nucli urbà. Els primers pobladors residien en zones rurals, com masies, barraques i altres edificis senzills i les primeres construccions es van aixecar al voltant de l'entorn parroquial. Les petites cases del nucli urbà estaven ocupades per jornalers, artesans i altres persones que exercien diversos oficis. Posteriorment es van edificar carrers nous que s’obrien a les zones dels ravals, més allunyades del que serà el centre.

L’historiador Daniel Venteo ha tractat  la relació del Prat, i altres municipis de l’entorn, amb la ciutat de Barcelona. Com la gran ciutat va anar absorbint les petites poblacions que tenia al voltant.

Una altra sessió ha estat dedicada als estudis genealògics i a aprendre a fer un arbre  familiar. L’historiador Manu Valentín, especialista en genealogia, ens va donar indicacions per començar a fer un arbre genealògic i a no limitar-nos a col·leccionar noms i dates. Ens va encoratjar a  conèixer aspectes de la vida dels nostres avantpassats, qui eren, per què van prendre aquelles decisions i no unes altres, van tenir alternatives? Quins rastres podem trobar en la història de la família?

L’agricultura, la principal activitat econòmica, també ha tingut  una sessió monogràfica.  Aquesta sessió havia d'anar a càrrec de la Dra. Gemma Tribó, que, malauradament, va morir el passat 26 d'octubre. La sessió es va dedicar a la seva obra i a la seva memòria. L'acte ha anat a càrrec dels historiadors pratencs Jordi Gibert, Marga Gómez i Jordi Ramos. La seva presentació conjunta ha explicat els orígens de la propietat i dels conreus, i com es va transformar al cap dels anys per acabar sent de regadiu. També  hem pogut conèixer com era l'entramat de camins, construccions i altres elements del camp pratenc.

L’assistència de públic ha fet prou evident l’interès de la ciutadania pel coneixement de la història. En total han participat 291persones. 

L’activitat ha estat organitzada  per l’Arxiu Municipal, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

Totes les sessions han estat registrades en àudio i es poden recuperar aquí.

La Doctora Gemma Tribó Traveria ha estat la guanyadora del premi Josep Oliva a la cultura i tradició pageses 2023 després de la deliberació del jurat, que es va reunir el passat 20 de novembre. Aquest premi es lliura en el marc de la Fira Avícola i reconeix les persones i entitats catalanes que treballen per la difusió cívica i cultural dels valors de la pagesia, com a referents de sostenibilitat territorial i de transformació social i econòmica. Porta el nom de Josep Oliva en memòria del pagès del Prat que va lluitar per recordar les tradicions agrícoles locals.

Tribó, que va morir el passat 26 d’octubre, era doctora en Història Contemporània i va centrar la seva tesi en l’estudi de l’evolució de l’estructura agrària del Baix Llobregat entre 1860 i 1930. La doctora es va convertir en l’experta en història agrària per excel·lència de la comarca i va ser reconeguda arreu de Catalunya, tal com mostren les seves conferències i publicacions. La seva tesi, molt ben rebuda en els àmbits acadèmics, va significar una destacada aportació al coneixement del passat agrícola del Baix Llobregat.

Tribó, que es va dedicar a la docència i la investigació, va culminar el seu estudi de la història agrària de la comarca amb la recent publicació La superació de la crisi agrària a finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930), llibre on dona a conèixer una síntesi de la seva tesi doctoral. A les conclusions de la publicació, Tribó afirma: “Finalment, la sensibilitat actual envers la preservació dels recursos naturals, la urgent transició energètica, les mesures actives per lluitar contra el canvi climàtic i la necessitat d’assolir una major sobirania alimentària haurien d’actuar com a estímuls per protegir i desenvolupar l’agricultura de km 0 de l’entorn de Barcelona”.

El jurat ha valorat la trajectòria d’una vida dedicada a l’estudi de la pagesia del Baix Llobregat i ha rendit un homenatge pòstum a Tribó amb la concessió d’aquest premi.