Estudis previs i concurs
L’Ajuntament, a fi de tenir informació objectiva de la situació en què es trobava el teatre, va encarregar dos estudis de diagnosi de l’edifici —sense incloure-hi la part del bar, que en aquell moment es trobava en plena rehabilitació—, per determinar d'una banda, l'estat estructural de l'edifici, i de l'altra, les seves possibilitats de funcionament com a teatre:
- Diagnosi estructural , per determinar quin és l’estat actual de l’estructura i quines actuacions s’hi haurien de portar a terme per poder complir el que exigeix la normativa actual per a edificis públics (sense entrar a valorar l’adequació funcional de la forma resultant)
- Diagnosi funcional, per analitzar i valorar la configuració i els elements de l’edifici existent i la seva adequació als requeriments d’un teatre actual
Del resultat d’aquests dos estudis es van desprendre tres possibles opcions:
- Fer-hi una intervenció “arqueològica” de consolidació i reparació de les patologies existents, cosa que implicava necessàriament l’enderroc de la caixa escènica. Aquesta opció invalidava la seva utilització com a teatre i pràcticament com a equipament d’ús públic.
- Eliminar-ne les parts afectades i reconstruir-les de la manera més semblant a com eren, fet que obligava a enderrocar l’escenari i les llotges, modificar l’amplada de les portes, posar mesures de seguretat... Aquesta opció suposava una despesa igual o superior a encabir-hi un teatre nou, no resolia els principals problemes de visibilitat i confort, i limitava la capacitat del teatre (escenari, aforament, magatzems, camerinos...).
- Enderrocar-ne les parts afectades però conservant les parets laterals del teatre, el vestíbul, el bar i els elements catalogats (façanes, coberta, sostres, pati...), i en el seu lloc encabir un nou teatre que donés resposta a les necessitats i funcionalitats modernes d’un teatre del segle XXI.
Estudiades les possibilitats i tenint en compte que allò que no es conservava s’havia d’enderrocar en qualsevol de les tres opcions, l’Ajuntament va optar per la tercera opció, atesa la necessitat de dotar la ciutat d’un equipament teatral en bones condicions i de desenvolupar un projecte d’arts escèniques que li donés sentit des del suport a la creació local, la formació i la difusió.
Consulta el programa funcional aquí.
L’Ajuntament del Prat obre un procés de selecció a través d’un concurs en què cinc equips arquitectònics presenten una solució tècnica a una situació complexa: encabir un teatre amb els requeriments actuals en un edifici de considerable valor històric, social i cultural, i amb un important arrelament en l’imaginari col·lectiu pratenc.
L’objectiu marcat per l’Ajuntament era que el projecte guanyador incorporés una especial sensibilitat amb la història de l’espai i el seu ús social. El repte principal era que el nou espai tingués en compte la memòria de les persones i alhora recollís un concepte arquitectònic funcional i flexible, amb una completa oferta d’espais que donés resposta als requeriments d’un equipament teatral modern.
Un jurat multidisciplinar, format per una quinzena de persones —professionals municipals, teatrals, arquitectes i membres del consistori— i presidit per l’alcalde del Prat, Lluís Tejedor, va atorgar com a guanyador el projecte “Històries” de l’equip d’arquitectes Bosch-Forgas.
Projecte guanyador:
Projectes presentats:
Les propostes seleccionades es van presentar a la ciutadania en una exposició al Cèntric Espai Cultural, que va tenir lloc del 2 al 25 d'octubre de 2015. Els ciutadans van poder fer els seus comentaris i aportacions sobre els diferents projectes a través d'urnes situades a la mateixa exposició o bé a través d'una plataforma web.
Comentaris i aportacions recollits a les urnes (pdf - 37223 bytes)
Comentaris i recomanacions recollits al web (pdf - 40449 bytes)
